Som molts els joves que ens plantegem quin serà el nostre futur en una època de canvis i de crisi com la que vivim. Aquesta inquietud ens porta a preguntar si realment el nostre futur formatiu i professional és millor a Espanya o cal emigrar a l’estranger. 

Oriol Prat a Stuttgart, Miquel Ramos a Lübeck i Ignasi Roca a Freiburg són alguns dels ex-estudiants de l’Esmuc que van decidir seguir la seva formació a Alemanya. Ells ens expliquen alguns dels seus problemes i dificultats a l’hora de viure i estudiar-hi; però també els avantatges, les beques, i consells per a tots aquells que vulguin seguir aquest camí. 

La idea de conèixer altres llocs, escoles de música, professors i ambients, així com la destinació de més recursos a cultura i un alt nivell són alguns dels motius pels que els joves intèrprets van decidir que Alemanya podria ser el millor destí per a seguir estudiant. Alemanya, una de les potències econòmiques mundials i d’inqüestionable tradició musical, destina un gran nombre de recursos als estudiants del país i estrangers. Això fa que estudis com un màster siguin molt econòmics (uns 250 €/any). En referència als ingressos, Miquel Ramos explica que accedir al sistema de beques és relativament fàcil i que ell compta amb una beca que cobreix un percentatge molt alt de totes les seves despeses per al seu màster en clarinet a la Musikhochschule Lübeck. Ara bé, una de les dificultats per als nostres graduats ha estat l’adaptació en el nou entorn, als seus costums de vida, el clima, les relacions personals i la interacció amb la societat. 

És clar que l’idioma és un element fonamental per a l’adaptació en el nou entorn. És per això que tots els estudiants van emigrar tenint algunes nocions d’alemany. A les universitats d’Alemanya s’ofereixen classes a un preu molt econòmic, així com en els mateixos conservatoris de música. Oriol Prat, cursant el màster de violoncel a la Staatliche Hochschule für Musik und Darstellende Kunst Stuttgart, afirma: “L'alemany, en el meu cas, em suposa un impediment a l'hora de comunicar-me amb els alumnes de l'escola i això moltes vegades em crea un punt de frustració.” 

Tots ells asseguren que el nivell dels conservatoris alemanys és molt alt. Però recomanen, en primer lloc, no tenir pressa un cop acabats els estudis de grau superior, per no prendre decisions prefixades i errònies. Cal tenir molt clar i segur, en cas d’estudiar un màster, qui es vol que sigui el seu professor; així com també és important tenir una idea de cap on es vol dirigir la seva carrera professional, i començar a filar amb aquells contactes que li interessin més. Anar a fer classes amb el professor escollit i començar a fer-se conèixer és un pas que consideren molt positiu; ara bé, les proves d’accés a Alemanya tenen un nivell molt alt i recomanen no enfonsar-se si el primer cop no s’aconsegueix passar-les. La perseverança ha de ser la guia de l’estudiant, però també ha de tenir la capacitat d’entendre que si no t’agafen no passa res. 

Ignasi Roca, estudiant del Master of Musik de Violí a Hochschule für Musik Freiburg, acabava l’entrevista amb una visió positiva: “Jo m’ho estic passant molt bé, i crec que tinc garantida una bona formació i un futur. També conec molta gent, i sempre intento agafar tot el que em surt, fer de tot, sense tancar-me cap porta”. Quasi tots ells els agradaria poder treballar un temps a Alemanya, però no s’hi veuen vivint per sempre, tenen expectatives de tornar; malgrat tot, si aquí no hi ha feina, acceptaran Alemanya com a destí final.