Sense noves tecnologies, m'hauria quedat que la cantava el Julio Iglesias, i prou. Bé, no cal ser catastrofista: potser l'hauria recordat cantada a la tele en blanc i negre per l'Alberto Cortez, o xiulada amb suavitat pel barbut Jorge Cafrune.

És un gust passejar-se ara per googles, viquipèdies, youtubes i espotifais i saber més coses de la cançó que diu: "No soy de aquí ni soy de allá, no tengo edad ni porvenir". Si aquesta tornada t'allibera de dues noses considerables -l'espai i el temps-, la resta de la lletra sembla que no vulgui tampoc ser sempre la mateixa.

Facundo Cabral, assassinat fa uns mesos, deia que la va improvisar anant borratxo i l'endemà no recordava res. Sort que algú l'havia gravat en una casset. "Me gusta el sol, Alicia y las palomas, el buen cigarro y la guitarra española", cantava Cabral en un vídeo. En un disc, però, "Me gusta el sol y la mujer cuando llora, las golondrinas y las malas señoras", i en un altre, "Me gustas tú y el mundo que te acompaña, la primavera y los pastores de España".

També són diversos els fragments recitats amb la guitarra abans de començar-la a cantar: "Me gustan los que se callan y me gustan los que cantan y, de tanto andar conmigo, me gusta lo que me pasa", "Me gusta andar pero no sigo el camino, pues lo seguro ya no tiene misterio", "Me pongo el sol al hombro y el mundo es amarillo, y si llueve me mojo y no me enojo porque no encojo", "Y el Señor dijo a Abraham: 'Abandona tu tierra natal y la casa de tu padre y ve al país que yo te indicaré'".

Cantautor, revolucionari, místic cristià, humorista, poeta, personatge protagonista d'una vida que és una autèntica faula, Facundo Cabral diu en una entrevista que la melodia d'aquesta cançó va aparèixer sola i va pensar que no era seva, que la tenia a la memòria perquè l'havia sentit en alguna banda.