“Carlo Mazza e Rosa Pezza / si sposarono. Però / il connubio fu infelice, / un inferno diventò. / Lui diceva: pe’ ‘sta Pezza / ho perduto ogni sollazzo. / Lei diceva: questo Mazza / che fastidio che mi dà. / Fu così che Rosa Pezza / un bel giorno s’invaghì / d’un amico, un certo Pizzo, / e con lui se ne fuggì.”

O sigui que Rosa Pezza, bona peça, fuig amb un tal Pizzo, sense Mazza, cap a Milazzo, fins que el deixa per un tal Cozzi, propietari de Terlizzi, amb qui marxa cap a Arezzo fins que troba Alberto Rizzo. I a Varazze, amb aquest Rizzo, es barallen Pizzo i Cozzi per la Pezza, que ara es queda sense Pizzo, sense Mazza, sense Cozzi i sense Rizzo.

Resumint: seixanta aparicions del mateix fonema consonàntic, [ts], en una sola cançó, potser un rècord mundial, i en boca del primer dels banyuts: “Il caprone Carlo Mazza sono io.”

Gigi Pisano i Giuseppe Cioffi, des de 1927, van posar junts lletra i música a moltes cançons i macchiette, peces dels espectacles de varietats a mig camí entre el monòleg i la cançó humorística en què un personatge tipus explica aventures. El còmic Nino Taranto fou un intèrpret destacat de Mazza, Pezza e Pizzo -que fins i tot es va portar al cinema als anys quaranta dins el film Il barone Carlo Mazza- i d'altres èxits de la parella d'autors com Ciccio Formagio, Fatte fa' 'a foto o Agata. Per contrastar-les amb la seva versió parlada-cantada, es poden escoltar la de Romano Zanotti, tota cantada, i la de Giulio Pizzirani, tota parlada.