Acompanyat d’una bona herència musical, neix durant aquests darrers anys un nou músic d’entre els carrers de Barcelona. Aquest és Marcel·lí Bayer, i la seva passió pel jazz i en especial el saxo enriqueixen la seva qualitat musical. Va iniciar la seva formació musical a través del clarinet. La seva intenció era tocar el saxo, però encara tenia les mans massa petites. Per això es va formar en clarinet durant deu anys i, tan bon punt va tenir les mans més grans, ja aptes, es va decantar cap al saxo. De formar-se a mans de Salvador Lopez, deixeble del seu avi, va passar al Taller de músics, i es va graduar en Magisteri musical a la UB. En finalitzar els seus primers estudis va seguir formant-se a la l’Esmuc en el grau d’interpretació.

Nonitz neix l’any 2011 a mans de Bayer i els seus vuit acompanyants, sota el paraigües de la discogràfica lleidatana Quadrant Records, la qual destaca per la interessant tasca que duu a terme amb l’edició musical d’una bona part de la “pedrera de músics de casa”. Aquest disc, però, no sorgeix del no res. Nonitz és el projecte de final de carrera que va realitzar en acabar els seus estudis l’any 2010 a l’Esmuc, tal com explica en una entrevista realitzada per Sax Sound Magazine, una revista digital centrada en temes relacionats amb el saxo. El disc va ser gravat per Jordi Vidal als estudis Laietana, mesclat i masteritzat per Ferran Conangla i compta amb el disseny i les fotografies de Gema Darbonens. Va ser presentat el dia 15 de març de 2013 a la sala Jamboree.

Els estudiants d’interpretació de l’Esmuc havien de presentar un projecte al voltant d’un personatge. Marcel·lí Bayer va centrar-se en un jazzista en actiu i amb una extensa carrera. La font d’inspiració de Bayer a l’hora d’idear el projecte té noms i cognoms: Lee Konitz. El 2006 va treure un disc en el qual presentava uns arranjaments de temes actuals de Konitz per part de Ohad Talmor, saxofonista i compositor americà d’origen israelià. Bayer va voler fer-li un homenatge, fer un disc paral·lel basant-se en els arranjaments de Talmor, però centrat en temes més antics, fent-ho amb una instrumentació semblant: clarinet baix, saxo baríton, banjos, etc., i amb nonet, es a dir, amb un conjunt format per nou instruments.
Cal esmentar que el nom del disc, prové, com es pot suposar, de la fusió entre la seva inspiració, Konitz, i la formació musical que l’acompanya, un nonet.

Després d’anys d’interès cap a Konitz, Marcel·lí Bayer aconsegueix un bon apropament al seu univers i estil musical. Però no és l’únic motiu que reforça el bon resultat del projecte. Bayer va tenir la sort de poder contactar amb el mateix Konitz i aquest va accedir a ajudar-lo en la gravació de quatre dels onze temes del dics. En aquesta presa de contacte, Konitz també va ajudar-lo en el procés de creació, aportant aquells petits detalls per tal d’entrellaçar línies melòdiques, introduccions i processos cadencials, sonoritats... tot aplicant-hi el seu toc personal. Aquest procés d’apropament mutu va ajudar molt a poder matisar sabors i aspectes estilístics que considero que aporten gran validesa en aquest intencionat homenatge.

Un altre detall a considerar és també la composició d’instrumentistes, de gran qualitat, amb els quals compta Bayer: Lluc Casares –clarinets i saxo baríton–, Cèlia Torres –violoncel–, Santi Careta –guitarra i banjo–, Tom Johnson –trombó–, Marc Cuevas –contrabaix–, Pol Omedes –trompeta–, Marcel·lí Bayer –saxo alt, arranjaments i direcció–, Joan Terol –bateria– i Cèsar Joaniquet –saxo tenor–.

Nonitz ha sigut el primer disc que ens ofereix Bayer, però, tot i així, ha obtingut el premi al Millor disc de l’any 2011 per l’Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya (AMJM), i el “Premi de la crítica” en la categoria de jazzals premis Enderrok 2012 (on no va quedar gaire satisfet del reconeixement que van rebre alguns dels músics, en comparació amb d’altres, segons ho explica en una carta d’opinió publicada el 15 de març de 2012 al diari “El Punt Avui). Aquests premis, tot i això, demostren la gran riquesa d’aquest disc i del projecte en si, així com la valoració positiva que s’ha fet posteriorment per part de crítics i experts en l’àmbit del jazz i la música moderna.

Més tard, potser degut al gran èxit del primer disc, n’ha llançat dos més: Les narrations a través de Whatabout Music, l’any 2013 i 1680 amb Discordian Records, l’any 2014.
Actualment segueix el seu camí pel terreny de la música, acompanyat del seu saxo alt, i en ocasions d'altres instruments com el  saxo soprano, saxo tenor, saxo baríton, clarinet, clarinet baix, flauta travessera i flauta en sol. A més, es dedica a escriure música i arranjaments, alhora que realitza, també, classes de saxo al Taller de músics de Barcelona.

Sessions d'enregistrament amb Lee Konitz (Foto: Gema Darbonens)