Aquest mes entrevistem Las Migas, grup format per quatre grans artistes, Alba Carmona (cantant), Marta Robles (guitarrista), Alícia Grillo (guitarrista) i Roser Loscos (violinista), tres de les quals van trepitjar l'Escola. Avui dia, després d'afrontar anades i vingudes en la formació del grup, es troben per treballar en el seu concepte musical. Aquest resulta ser molt ben rebut tant a la Península com per arreu d'Europa. No paren de viatjar i treballar. Avui dia estan ficades en el seu darrer projecte...

Sabem que esteu coent un cd! Què durà de nou?

És un disc molt fresc, amb un repertori més rítmic i una producció més atrevida. Estem desitjant que surti a la llum! Arribarà de cara a l'estiu, i si no, al setembre.

Després de córrer per mig Europa, a quins indrets us agradaria tocar?

Sí, hem viatjat moltíssim, sent tot plegat molt productiu i trobant un públic sorprenent. Anar a Amèrica Llatina i als Estats Units ens encantaria, ja que creiem que el nostre concepte s'hi entendria molt bé. Si tot rutlla, aquest any en visitarem alguns països.

Quins han sigut els problemes més notoris del vostre recorregut?

La formació del grup, ja que ha canviat molt. Avui dia estem molt unides i pràcticament no hi ha problemes. Estem en un moment dolç i donant-ho tot al màxim i amb ganes de seguir endavant.

Canviant de tema, Las Migas, com us posicioneu davant el flamenco tradicional?

No ens considerem un grup de flamenco tradicional. El flamenco és un gènere molt ampli i n'agafem moltíssimes coses; ritme, lletres, dansa i també algun cante tradicional. Però no és la nostra intenció posicionar-nos com un grup flamenco, ni molt menys.

Amb quin estil us agradaria definir-vos?

No ens agradaria fer-ho en cap estil. Ens ho pregunten, però nosaltres no li donem massa importància. Fem allò que ens surt de l'ànima, amb treball i passió i a vegades resulta un so flamenco, a vegades latin, bolero... El públic que ve als directes ens diuen que 'sonem' a nosaltres mateixes. No saben dir-nos on ens etiquetarien.

Dins les formacions de flamenco, no és massa habitual trobar un grup format únicament per noies. Com és que malgrat els canvis d'integrants al grup heu mantingut la idea de ser quatre noies?

Ens agrada molt la força que es crea entre dones, sobretot en ser tan diferents. Hi ha quelcom especial a l'hora de treballar i potser és perquè som totes noies, o potser no, no ho sabem... El fet és que quan en un grup tots són nois, aquesta pregunta no sorgeix. Per tant, no ens sembla malament una proposta com aquesta per a variar-ho. A nivell d'imatge també és un punt a favor nostre.

Us heu trobat amb problemes per aquest motiu?

Mai, tot el contrari. Creiem que el fet de ser tot noies a la gent li resulta especial i per això ens animen i donen forces per continuar amb el nostre projecte.

Moltes de vosaltres heu passat per l'Esmuc. Què us va animar a estudiar-hi?

És una escola on totes les disciplines es poden unir fàcilment. A més, quan vam estudiar allà (generació de l'Alba i la Marta) era l'única escola superior d'Espanya on s'impartia flamenco. L'Alícia és l'última que hi ha estudiat allà fent-hi un màster; per aprendre de l'Àlex Garrobé, que és tot un mestre.

Un cop dins, com va ser la vivència?

Tenim molts bons records. Vam conèixer molta gent que avui dia són amics inseparables i moltes experiències precioses vam tenir la sort de viure. En el meu cas (Marta) el fet d'estudiar amb el Rafael Cañizares em marcarà per sempre. És un professor i guitarrista bestial.

Què milloraríeu de la vostra formació?

En el departament de flamenco, que hi hagués més acompanyament al cante i al ball i més assignatures relacionades amb la nostra disciplina en comptes de fer coses d'altres estils que després poc ens han servit. També seria important tractar els alumnes de flamenco assumint sincerament que la majoria no vénen amb el grau mitjà de clàssic realitzat i pràcticament no saben llegir música. Per tant, se'ls hauria d'ensenyar, perquè és fonamental, però com es pressuposa que ja en saben, tot cau en un sac buit. És un tema massa profund!

I què en destacaríeu?

La llibertat per aprendre-hi altres disciplines, altres instruments, l'oportunitat de treballar amb altres músics, rebre influències... Moltes coses són bones.

I un cop acabats els estudis a la casa, com vau sentir-vos de cara al món professional?

Mentre estudiàvem ja compaginàvem la carrera professional. Així, en acabar vam sentir un alleujament de tenir més temps per estudiar i treballar. Avui dia a vegades trobem a faltar les classes.

Quin seria el vostre consell per als alumnes que avui dia hi estudien?

Que intentin fer concerts i no s'esperin a acabar el grau per agafar experiència; que s'inventin coses i no repeteixin les existents, i que exprimeixin els seus professors al màxim.