Les JEIC a l'Esmuc

Gent Esmuc

Classe col·lectiva de tenora, amb Elisenda Vilarrubias

Una crònica i una reflexió

El passat mes d’abril es van celebrar les primeres Jornades d’Estudi dels Instruments de Cobla a l’Esmuc. Les jornades, organitzades per l’Escola Superior de Música de Catalunya i la Confederació Sardanista de Catalunya, juntament amb la coordinació del professor de l’Esmuc Pep Moliner, van esdevenir un punt de trobada entre docents i estudiants amb l’ojectiu principal de compartir coneixements, exposar problemes i proposar solucions davant la pedagogia, la formació i la difusió al voltant dels instruments de la cobla. Segons l’organització, existeix la voluntat de repetir les jornades anualment amb un caire itinerant per la geografia catalana.

Ambdues entitats convidaren la totalitat d’escoles de música i conservatoris de Catalunya, així com també invitaren professionals de l’àmbit de l’ensenyament, la difusió, la història o la interpretació. Un total de 132 persones inscrites, provinents de 18 centres d’ensenyament musical de tota la geografia catalana i alguns a nivell particular, van participar en les jornades.

El divendres dia 10 d’abril es realitzà l’acte inaugural a l’aula d’orquestra de l’Esmuc amb parlaments de Josep Borràs, director de l’Esmuc; Joaquim Rucabado, president de la Confederació Sardanista de Catalunya; Francesc Elias, intèrpret de tible, pedagog i director; Lluís Vidal, compositor i professor del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Esmuc; i Joan Asensio, Cap del Departament de Música Tradicional de l’Esmuc. En  finalitzar l’acte, la Cobla de l’Esmuc i un trio de jazz interpretaren la suite per a cobla i trio de jazz La llegenda de Sant Jordi de Lluís Vidal sota la batuta de Pep Moliner.

Durant el matí del dissabte es feren classes col·lectives de flabiol i tamborí, tible, tenora, fiscorn i contrabaix. Al migdia el quartet de tenores i el quartet de fiscorns de l’Esmuc i el sextet de tenores del CMMB realitzaren un concert a la sala d’orquestra com a exposició de la tasca pedagògica dels respectius centres. A la tarda, es realitzaren visites guiades al Museu de la Música i diverses comunicacions al voltant de l’ensenyament dels instruments de la cobla. També es realitzà una taula rodona al voltant de l’estudi dels instruments de la cobla amb la participació de Jordi Figaró, Jordi Estartús, Jordi León, Josep Borràs, Elisenda Vilarrubias i Francesc Cassú; diversos tallers d’organologia i un concert de cloenda a l’Auditori en el qual s’homenatjà la trajectòria docent de Jaume Vilà. 

Com a estudiant de flabiol i tamborí a l’Esmuc, intèrpret de cobla, i a la vegada participant de les JEIC, faig un balanç positiu de les jornades. Pel que fa a l’aprenentatge dels instruments en l’actualitat, puc afirmar que està en un dels millors moments de la seva història, car els estudis de grau mig i grau superior estan oficialitzats i ambdós disposen d’un bon nombre d’estudiants. A més a més, diverses escoles de música d’arreu del territori català aposten per instaurar l’aula d’instruments de cobla en el seus respectius centres. Aquest fet esdevé positiu pel relleu generacional dels intèrprets de cobla.

Aprofito aquest apartat per destacar el concert de cloenda de les JEIC a la sala 3, Tete Montoliu, de L’Auditori de Barcelona. En aquest concert hi participaren la Cobla del Conservatori de Girona i la Cobla de Conservatori de Barcelona, sota la batuta del mestre Francesc Cassú i Jordi Figaró respectivament. Aquestes formacions, que esdevenen mostra cabdal de la tasca pedagògica d’ambdós centres, efectuaren un concert brillant amb interpretacions memorables de sardanes clàssiques per a cobla.

Una altra exhibició del bon estat pedagògic són les diverses comunicacions que s’efectuaren al voltant de l’ensenyament dels instruments de cobla i que actualment es duen a terme en diferents zones geogràfiques de Catalunya. A continuació procedeixo a resumir-les:

  • Cançons i melodies per a flabiol i tamborí mans petits. El Tecler. Gestió Cultural i Sergi González.
  • La cobla i la improvisació: el peix que es mossega la cua. Marcel Casellas.
  • Beca Josep Maria Bernat. Josep Maria Serracant.
  • Passatges per a tenora i tible. Josep Valldaura i Elisenda Vilarrubias.
  • JOCIT – Jove Orquestra Catalana d’Instruments Tradicionals. El Tecler. Gestió Cultural i Sergi González.
  • Música tradicional com a resposta didàctica a l’ensenyament – aprenentatge del tible i la tenora en el nivell elemental. Eugènia Camats i Elisenda Vilarrubias.      
               

A la vegada, també vam poder observar la professionalitat i la dedicació dels lutiers actuals, com Jordi Estartús, Pau Orriols, Alfons Sibila o Xixo Luthier, els quals vetllen per la fabricació, reparació, i conservació d’aquests instruments amb una netedat i pulcritud admirable. Una mostra d’aquest fet són els tallers que s’organitzaren durant les jornades de Morfologia i manipulació de les canyes, per Jordi Comas; i el taller de Manteniment d’instruments de metall per Jordi Estartús, juntament amb la exhibició d’instruments durant les jornades a les instal·lacions del centre.

També cal destacar la presència d’editorials com Brotons i Mercadal i Dinsic, que vetllen per la difusió de la música per a cobla.    

Per acabar, m’agradaria fer una reflexió al voltant de la música per a cobla. Paradoxalment, el bon estat del relleu generacional conviu amb un públic poc interessat per aquest tipus de música. Per què costa tant veure a una cobla en un festival internacional de Catalunya? Per què costa veure programat un concert de música per a cobla al Palau de la Música Catalana o a l’Auditori? És lògic que Juli Garreta, una de les figures més importants de la música catalana, sigui un desconegut per a molts? És normal que darrerament la sardana s'ignori als espais televius? La classe política, amb la nul·la voluntat de projectar música de cobla o sardanes en els esdeveniments rellevants, ha abandonat la sardana?

Tanmateix, les jornades han demostrat que la música per a cobla gaudeix d’un magnífica estat de salut, amb un bon relleu generacional i amb grans compositors de nivell que aposten per aquesta formació. Així doncs, serà cert que en el segle XXI la cobla salvarà la sardana? Reflexionem. 

Comments

Log in to comment.