Ara fa 4 anys un grup d’alumnes de musicologia de l’ESMUC va organitzar les primeres jornades d’estudiants de musicologia i joves musicòlegs. L’èxit de la convocatòria els va engrescar a continuar amb el projecte i van posar en marxa la creació de la JAM, la Jove Associació de Musicòlegs, que actualment compta amb socis arreu del territori espanyol i més enllà. El mes que ve es farà la cinquena edició de les jornades. M’he trobat amb el Miquel Gené, president de l’Associació, i l’Íngrid Pujol, secretària, per parlar una mica de la JAM i dels “joves” musicòlegs.

Com va començar la JAM?

Miquel Gené: La JAM va néixer al 2008 i la primera idea que vam tenir va ser la de generar una plataforma que ens donés la possibilitat i els mecanismes per a demanar subvencions. Al maig d’aquell any hi va haver les primeres jornades d’estudiants de musicologia i joves musicòlegs (entenent “joves” com a aquelles persones que estan fent els seus primers passos en el món de la musicologia) i van fer-se totalment amb el suport, sobretot econòmic, de l’ESMUC.  Aleshores, com que havia sigut una experiència molt positiva, vam voler repetir l’any següent però vam creure en la necessitat de desvincular-nos una mica de l’ESMUC pel que fa al finançament, ja que d’alguna manera ens havia condicionat la manera com s’havien fet les jornades. Una opció molt clara que vam veure va ser constituir-nos com a associació i d’aquesta manera poder optar a tenir finançament extern. A les primeres jornades que havíem fet vam aconseguir que vingués gent de diferents punts d’Espanya i de seguida vam veure que l’associació seria una eina molt bona per generar una xarxa de gent interessada en la musicologia i una plataforma per ajudar a que aquelles persones que vulguin generar alguna activitat musicològica puguin fer-ho a través de la JAM.

Com vau començar a organitzar altres tipus d’activitats?

Íngrid Pujol: Va ser de forma natural, una continuació de l’experiència de les jornades. Ja que hi ha una associació, per què limitar-nos a unes jornades, no?

I quines altres activitats heu fet o esteu fent?

IP: Arran de les jornades va sorgir la idea de fer un cinefòrum, trobades temàtiques, els debats De’Watts...

MG: ...dels quals hi ha previst fer-ne una tercera edició, però ara mateix ens trobem amb un problema d’espai i potser els seguirem fent de forma més puntual. També estem organitzant un concert a l’Espai Jove de Fontana per recaptar fons.

IP: I des de fa poc comptem amb la “Formació JAM”! La idea va sorgir d’una sòcia que va pensar en fer un curs de Finale (el curs es va fer el passat desembre a l’ESMUC). Per a les formacions busquem persones que ens puguin explicar eines musicològiques o que ens puguin resultar útils per a la pràctica musicològica i que sovint no estan gaire presents en els currículums acadèmics. S’ha pensat en fer una segona edició del curs de Finale, fer-ne una sobre comunicació oral, un taller d’edició en vídeo...

Quin perfil tenen els socis de la JAM?

MG: La majoria són estudiants de grau, llicenciatura, de doctorat o de màster.

Quants n’hi ha?

IP: Ara mateix tenim una vuitantena llarga de socis. El fet de traslladar les jornades a diferents punts més enllà de Barcelona (s’han fet a Madrid i a Oviedo) ha donat peu a que molta més gent conegui la JAM i sempre després d’unes jornades hi ha un ingrés de nous socis.

I d’on són?

IP: Bàsicament de Catalunya, de Madrid, d’Astúries i de les Illes Balears, tot i que també tenim gent del País Basc, d’Andalusia, de Galicia, de Salamanca... una mica de tot el mapa estatal, sobretot on hi ha estudis de musicologia. També tenim socis portuguesos, italians i una sòcia d’Uruguai.

A l’Estat Espanyol  hi ha associacions similars a la JAM?

IP: Que sapiguem, no. A Madrid un grup d’estudiants de musicologia va començar una revista, Jugar con fuego,  però fa unes setmanes van plegar. Pel que respecta a investigadors professionals, hi ha la SIBE (Sociedad de Etnomusicología), la SEdeM (Sociedad Española de Musicología) i la IASPM (International Association for the Study of Popular Music).

Tinc entès que us heu mogut bastant per congressos i jornades de musicologia. Quina ha sigut la vostra experiència?

MG: Mitjançant les jornades i els congressos on he anat he pogut entrar en contacte amb persones que estan estudiant musicologia a altres llocs i he pogut veure què estudien, com estudien, amb quins problemes es troben...jo tinc la sensació que la musicologia que es treballa a l’ESMUC està un pas per endavant, que és una musicologia més oberta. La diferència amb què jo m’he trobat, per exemple, amb la gent de Madrid, és la vinculació que ells tenen amb la universitat i que els facilita molt les coses a l’hora de demanar beques, d’entrar en grups d’investigació o fins i tot per a continuar amb els estudis amb un doctorat o un postgrau. Per altra banda, però, hi ha la pèrdua del contacte amb la música.

IP: Anant a jornades i congressos t’adones que, tot i ser un col·lectiu minoritari, hi ha molta gent que s’està dedicant a la música, a la musicologia i amb temes molt diferents. Sortir també et serveix per adonar-te que no tot és com a l’ESMUC, pel què fa a la seva visió més oberta de la musicologia, però que també té carències.

MG: Va ser molt interessant per nosaltres, per exemple, anar al congrés de la SEdeM, on vam poder constatar que hi ha molta feina a fer, que hi ha una sèrie de persones formades en una escola molt antiga que segueix vigent, que encara hi ha visions de la música, de la musicologia, de quina és la feina del musicòleg i de com ha de desenvolupar la tasca musicològica, molt tancades. Tot i així, trobo que no cal fer-se fanàtic de les aproximacions. Jo em sento més proper a una aproximació més oberta, que tingui en compte molts més aspectes més enllà de l’objecte, però de totes maneres em va semblar molt interessant acostar-me a altres maneres de treballar. Crec que és important no ser només de la Sibe o de la Sedem, no tancar-te. Precisament, a la JAM intentem, en la mesura que podem, estar oberts a tot.

L’estudiant que acaba d’acabar musicologia té un lloc on anar?

MG: Jo crec que un lloc específic, no. Hi ha molta diversitat.

IP: Pots enfocar-te cap a la investigació, pots continuar estudiant a través de màsters, doctorats...

Tinc la sensació que els musicòlegs ens anem “reinventant”...

MG: Jo crec que això és clau. En el meu cas, per exemple, els estudis de l’ESMUC sobretot m’han despertat l’interès en un camp concret, m’han donat les vies per poder-lo desenvolupar però després si t’agrada escriure, com és el meu cas, has d’anar cap aquí. La Mireia, tresorera de la JAM, és una gestora nata i ara està fent el màster de producció i gestió cultural. Treballa a la ràdio i sovint ha de decidir què s’enregistra, què s’emet, ha de tractar amb músics... jo crec que es tracta de complementar-se amb altres estudis.

IP: Jo trobo que, en el fons, un musicòleg el pots posar en molts sectors de la societat. No he vist mai una oferta de feina buscant un musicòleg, però sí un especialista en música. A poc a poc, la gent va coneixent la disciplina. També hem de tenir en compte que molts dels musicòlegs que hi ha hagut fins al moment s’han dedicat a la investigació i el camp laboral estava poc obert. Fa uns anys que s’està obrint i encara s’ha d’obrir més.

Abans de tancar l’entrevista, voleu afegir-hi alguna cosa més?

IP: Recordar-vos a tots que la JAM està oberta a tothom, no només a musicòlegs. És una plataforma per a que la gent pugui fer coses, nosaltres no decidim què es fa i què no es fa, són els mateixos socis els qui decideixen. La idea és que les seves inquietuds puguin trobar un espai on tractar-se a través de la JAM. I tothom ho pot aprofitar!