Si existeix una formació cambrística identificable inequívocament amb el que classifiquem com a música clàssica, aquesta ha de ser per força el quartet de corda. Dos violins, viola, violoncel: una sola dimensió tímbrica disposada en un esquelet tetramorf, al qual molts s’atrevirien a atribuir l’essència, per exemple, de l’escriptura simfònica. La confiança que dipositen els membres del Quartet Gerhard en aquesta estructura bàsica, en aquest cinquè instrument que és la suma de tots els que l’integren, ha tornat a donar fruit en forma del seu segon disc, Portrait.

Retrat d’una forma de veure la creació, aquest treball va néixer de la col·laboració amb Santi Barguñó i la discogràfica Seed, que aposta per projectes joves i emergents. Els Gerhard s’hi despullen amb una sinceritat seriosa, marcada per set anys de col·laboració musical, de vivències compartides i grans quantitats de treball conjunt. El disc el conformen tres obres cabdals de la literatura per a quartet de corda: per començar, el Quartet n. 1, Op. 12 de Felix Mendelssohn; el segueix el Quartet n. 2 de Robert Gerhard, peça central; el monumental Quartet en Fa M de Maurice Ravel clou el cicle, que segella una perla final, Nocturn, segon moviment de les imprescindibles Vistes al mar d’Eduard Toldrà.

Poques coses poden agregar-se, a la ingent producció literària existent sobre cadascuna d’aquestes peces, sense que el discurs es torni tòpic o repetitiu. No està de més, tanmateix, remarcar l’aposta arriscada i compromesa del Quartet Gerhard en escollir el repertori per al seu retrat: aconsegueixen elevar-lo, insuflar-li vida, convertir-lo en quelcom dinàmic, preparat per a la reflexió, per a la valoració i per a la disputa, per l’anar i venir del gust musical. Des de la primer onada expressiva de la joia de Mendelssohn, Portrait conquereix la música i aconsegueix expressar, efectivament, un missatge sonor molt concret. La interpretació del primer quartet del compositor alemany convida de sobte a preguntar-se sobre aquest so i la seva peculiaritat, que s’identifica sense complexes amb la joventut brutal i inextingible del geni d’Hamburg.

La figura de Robert Gerhard no podia quedar fora, com s’entendrà, de la narració musical del disc. El segon quartet de corda (1960-1962) del compositor català centra el treball, i introdueix un element reivindicatiu que no hem de passar per alt. Gerhard s’erigeix com un dels compositors catalans més importants del s. XX, principal referència de la modernitat musical més rabent —introductor, per exemple, del dodecatonisme— al nostre país. Va ser, a més, un personatge compromès amb el seu temps, sempre en deute amb la identitat catalana. Entre línies dissonants i ambients serialistes, l’obra es nodreix de motius provinents d’una certa tradició musical que, de ben segur, el seu compositor devia recordar des de l’exili. No s’oblida tampoc de la música electrònica; la mirada és sempre cap endavant, sempre incessant en la cerca i l’experimentació. El Quartet Gerhard hi imprimeix un segell personalíssim, que demostra, per sobre de tot, el treball a consciència sobre una obra que els ha acompanyat durant tota la seva carrera.

Completa el recorregut per més de cent anys de música l’espectacular i únic Quartet en Fa M de Ravel. Tot i ser una obra relativament incipient (1903), els seus quatre moviments supuren futur i exposen, insertes en una forma provocadorament clàssica, moltes de les línies d’innovació que seguiria el compositor francès. Des de la lírica impressionista fins la modalitat i la politonalitat, la peça desplega una exigència assumida i depurada pels membres del Quartet Gerhard —dos dels quals, per cert, antics alumnes de l’Esmuc—. Aquesta assimilació és part d’un treball d’alquímia, obsessionat amb la identitat i la veu pròpia. Després de rebre i digerir l’inestimable consell de personatges com Rainer Schmidt o Eberhard Feltz, els Gerhard creixen com a quartet reivindicant la diferència, i confeccionen, a Portrait, el retrat d’un compromís ferm amb la música.