Nascut a Esplugues de Llobregat l’any 1973, Pere Andreu Jariod és divulgador musical, especialitzat en música clàssica. Es va formar al Conservatori Superior de Música del Liceu, en l’especialitat de piano i ha estat integrant de l’Orfeó Català. Treballa habitualment per a mitjans com Catalunya Música, Time Out o la Revista Musical Catalana. També ha col·laborat amb entitats com CaixaForum, el Palau de la Música Catalana, la Biblioteca de Catalunya o L’Auditori, entre d’altres. Actualment el podeu escoltar a Catalunya Música cada dissabte de 10 a 11 del matí conduint el programa “El taller del lutier”.

Quan va començar el teu interès per la música i per la seva divulgació?

De petit els meus pares em van apuntar a una acadèmia de música d'Esplugues, l'Escola Albéniz, i vaig començar allà a estudiar el piano... M'agradava però no tenia clar si m'hi acabaria dedicant. Més endavant vaig conèixer dues persones del món de la música que em van influir molt i que crec que —en part gràcies a ells— m'he acabat dedicant al que faig. D'una banda el Boris Mir, que era una mica més gran que jo i que tenia un do per a comunicar passió per la música com no havia vist a ningú, i el Fernando Marina, que va ser professor meu de Formes Musicals al Conservatori, i després d'Anàlisi Musical. A les seves classes vaig començar a entendre realment molta música, a partir de l'anàlisi de com estaven fetes les obres. M'hi vaig engrescar. Després vaig tenir l'oportunitat de començar a fer conferències per a les Aules de Gent Gran de la Universitat de Barcelona, gràcies al senyor Valentí Costa, que va creure en mi, i d'això ja han passat gairebé 20 anys. Vaig descobrir el món de la ràdio i també m'hi vaig llençar de cap. Les conferències, la ràdio, articles i programes de mà de concert. El que m'agrada és compartir la música amb l'altra gent i per això sóc divulgador musical.

I un d’aquests formats són les conferències. Quin és objectiu principal que et planteges quan en realitzes una?

El que li agrada a la gent és sortir de les conferències amb la sensació d’haver après alguna cosa. I aquest és bàsicament el meu objectiu. Més que aportar molta informació, el que m’interessa és col·locar la llavor perquè després ells continuïn amb la recerca.

I a quin tipus de públic solen anar dirigides?

El meu públic és bàsicament d’adults. Aules de gent gran de Barcelona i d'altres ciutats com Sabadell, Granollers, Terrassa, Mataró, Castelldefels... També he preparat cursos per als diversos CaixaForums de Catalunya i per al Palau de la Música Catalana. Al Palau també hi he presentat alguns concerts i on faig una secció escrita que es titula “Aquell any...”, sobre efemèrides relacionades amb fets històrics, artístics, culturals i científics, que es publica en els programes de mà del cicle Palau 100.

Un dels aspectes més delicats en la divulgació és trobar un to adequat. Quina és la teva estratègia per no ser excessivament tècnic però tampoc passar-se d’infantil?

Jo intento no posar-me el vestit d’expert en música. Però tampoc crec que s’hagi de banalitzar. De tal manera que busco un terme mig. Intento que el públic més expert, que sol ser més minoritari, aprengui alguna cosa que potser no coneixia, però vull que la resta de gent de l’auditori no es vegi lluny d’aquell que està parlant. La veritat és que no tinc cap fórmula en concret, em surt d’una manera bastant intuïtiva perquè és la meva forma de ser. Jo necessito entendre allò que explico i després explicar-ho de la millor manera possible.

Participes en la ràdio, en la premsa escrita, fas conferències... I les noves tecnologies? També t’hi podem trobar?

Sí, tinc un blog però últimament el tinc una mica aparcat perquè tinc poc temps per dedicar-li, però encara hi vaig penjant els reportatges d'actualitat que preparo per a Catalunya Música. En canvi a les xarxes socials sóc més actiu, tot i que abans ho era més. Ara bàsicament comparteixo a Facebook i Twitter el que faig a la ràdio, i també aquelles informacions que penso que poden interessar a la gent que em segueix.

Per a tu les xarxes socials tenen un paper complementari o central en la teva tasca de divulgador?

Jo crec que les noves tecnologies són una eina més i que en el fons el més important és el contingut. Però cal tenir en compte que roben molt de temps i cal valorar si aquesta dedicació i esforç realment val la pena. Per tant, està bé que hi siguin i fer-ne ús, però tampoc cal obsessionar-s'hi.

La ràdio ha estat també molt present en la teva vida professional. Actualment presentes “El taller del lutier”. Com definiries el programa per algú que no l’ha escoltat mai i com el convenceries perquè comences a seguir-lo?

El definiria com un programa per saber-ne més sobre els instruments musicals. Es diu "El taller del lutier" perquè vol ser un punt de trobada de la gent a la qual li agraden. El taller del lutier, del constructor d'instruments, és també un punt d'encontre entre el lutier i el músic, l'intèrpret, que en vol un de nou, o que necessita arreglar el que té. També preteníem fer visible la imatge del lutier, aquell personatge anònim i desconegut en molts casos, però molt important per a qualsevol músic. El protagonisme és sempre per als instruments. Les entrevistes, les seccions, les frases que se senten durant l'hora que dura el programa fan referència sobretot a ells. Volem conèixer més coses dels instruments cada setmana, i mirem de fer-ho de la manera més amena possible. La veritat és que jo n’aprenc molt, preparant el programa. La gent que portem parla dels instruments amb molta passió, i això és una sort pel programa.

I això es plasma amb la diversitat de seccions que teniu.

Sí, exacte. A mi d'un programa de ràdio me n’agrada la varietat, que hi passin coses, i això és el que intento fer amb “El taller del lutier”. Que l’oient que posi la ràdio els dissabtes al matí de 10 a 11 sàpiga que els primers 10 o 12 minuts hi ha una entrevista, que l'interessarà més o menys, però que després tindrà una altra història diferent. Hi ha seccions fixes, i d'altres que van traient el cap de tant en tant. Per exemple, fem una secció amb el Jaume Ayats, el director del Museu de la Música, que es titula 'El manxaire', on cada setmana ens parla d’alguna curiositat relacionada amb el món dels instruments i els seus diversos usos. Tenir algú com el Jaume és un premi, i dóna prestigi al programa. Un altre apartat fix són els “Companys de viatge”, on un instrumentista ens parla de la relació que té amb el seu, o els seus instruments. És una secció que agrada molt perquè l'oient descobreix un aspecte del músic menys conegut, com és el vincle amb el seu instrument. La gràcia és que moltes vegades les persones a qui entrevisto em diuen que són preguntes que no els havien fet mai, perquè normalment se’ls pregunta per un determinat concert o sobre el repertori. També tenim un altre espai, una microsecció que s’anomena “Eines i consells” que la fa el Toni Flotats, el responsable del parc d‘instruments de l’Esmuc.

I com va néixer aquesta secció?

El Toni el vaig conèixer en una entrevista pel programa, on ens va explicar què era el Parc d'Instruments i com funcionava. A partir d'aquí va sorgir la idea de fer un petit espai, que sonaria cada setmana, sobre recomanacions i consells que podien descobrir al gran públic què cal tenir en compte a l'hora de tenir un instrument en bones condicions. És una secció molt variada de la qual estem molt contents.

Sols tenir contacte amb l’Esmuc?

Sí, acostumo a venir per treballar a la Biblioteca. S'hi està molt bé. També tinc contacte amb el director i amb diversos professors, alguns dels quals ja han passat pel programa. Realment crec que s'està fent molt bona feina i que es transmet la il·lusió i les ganes de fer nous projectes. Que tu vagis al Toni Flotats i li diguis si vols fer una secció pel programa i que, tot i tenir molta feina, et digui que sí, diu molt de les ganes de fer bon treball. En aquest sentit us felicito. Estic convençut que hi ha hagut un canvi a nivell musical a casa nostra a partir del naixement de l’Esmuc. Ara també falta que tot el talent que surt d’aquí trobi els seus espais. Hi ha molta feina per fer encara en aquest sentit.

I finalment. Tens algun projecte imminent?

M'han demanat un altre cicle de xerrades per a la temporada que ve al Palau. També hi ha un llibre, que em fa molta il·lusió. Serà el primer. I el programa de ràdio, és clar, que va començar ara fa una mica més d'un any i que espero que tingui un llarg recorregut.