A més de professor, una altra accepció de la paraula mestre es refereix al tractament que es dóna habitualment als directors d’orquestra. Coincidència o presagi, en el cognom d’en Daniel conflueixen les dues vessants que conformen la seva trajectòria professional.

Ja de ben jove, aquest igualadí va encaminar els seus passos cap a la direcció de cor i d’orquestra, i amb aquest fil conductor va començar també a voltar món. Actualment és el director de la Coral Càrmina i altres formacions i orquestres amb les quals segueix viatjant; a l’Esmuc és professor de direcció, formació vocal aplicada i percepció auditiva, a més de dirigir el taller d’òpera i altres produccions que permeten mostrar el talent i la tasca acadèmica fora del centre.

El principal tret del meu caràcter? Optimisme.

La qualitat que més valoro en una persona? L'honestedat.

El meu principal defecte? Excés de confiança.

La meva ocupació preferida? Fer música.

El meu somni de benestar? M'acontento amb un bon sopar en bona companyia després d'un bon concert.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? La pitjor desgràcia d'un ésser estimat.

Què voldria ser? Millor músic, millor pare, millor marit...

On desitjaria viure? A Barcelona estic molt a gust però també tinc molt bons records de Viena i Ciutat del Cap.

Quin animal prefereixo? Des de molt petit sempre m'han fascinat els cavalls.

Algun so o música que avorreixo? Qualsevol “fil musical” de sala d'espera, metro, trucada telefònica...

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? No ho recordo. Sí que recordo quan em vaig comprar els concerts de violí de Bach amb Concentus Musicus i també un disc de Queen.

Els meus escriptors preferits? De jove, Stevenson, Twain i Verne. Últimament he gaudit llegint Ruiz Zafón, Sánchez Piñol i Jaume Cabré.

Els meus personatges de ficció? Tintin, Indiana Jones, Peer Gynt (sempre m'ha agradat veure món).

La pel·lícula de la meva vida? La vida és bella. 

Els meus intèrprets preferits? Harnoncourt, Kleiber, Victòria dels Àngels, Oistrakh... 

Els meus compositors predilectes? Victoria, Monteverdi, Bach, Mozart, Beethoven, Brahms, Mendelssohn, Wagner, Mahler, Puccini, Toldrà...

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? La que dirigeixo en aquest moment (en aquest cas, Música en majúscula).

Els meus pintors predilectes? Velázquez, Kandinsky, Van Gogh, Klimt, Ramon Casas...

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? En principi no hi trobo relació, en un so concret. És quan els sons es relacionen i combinen entre ells quan la paleta de colors, sentiments i emocions pot ser inesgotable.

Els meus herois de la vida real? Els que en aquests moments estan salvant vides al Mediterrani o treballen als camps de refugiats.

Els meus herois històrics? Nelson Mandela i els (les!) que han lluitat per les llibertats individuals i col·lectives.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Rèquiem de Bernat Vivancos.

Un concert inoblidable? Afortunadament, uns quants. Te’n cito dos en llocs emblemàtics: la novena de Beethoven a Mauthausen amb la Wiener Philharmoniker i Fidelio a Robben Island amb Cape Town Opera.

Un paisatge preferit? Tres muntanyes màgiques: Montserrat, Dolomites i Table Mountain (sobretot al capvespre).

Els noms que prefereixo? Marcel, Alba i Fèlix.

Què detesto més que res? La falta de respecte.

Quins dons naturals voldria tenir? Ser capaç de cantar en tots els registres.

Estat present del meu esperit? Esperançat.

Fets que m’inspiren més indulgència? Aquells actes involuntaris sense mala fe, producte de
la ignorància.

Amb quina cançó m’identifico? Amb moltes, però voldria anomenar-te dos Lieder: An die Musik de Franz Schubert i Morgen de Richard Strauss.

El meu lema? El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.