Amb aquestes línies no es pretén il·lustrar únicament les potencialitats de l’acció tutorial en si mateixa sinó que també es proposa trencar un seguit de tòpics que dificulten considerablement el seu desenvolupament en un àmbit tan sensible com són els estudis superiors, ja siguin musicals o no, però en especial durant el pas per l’Esmuc.

Sovint, per entendre les coses pot ser un bon exercici provar de donar la volta als conceptes. Sobre el malentès concepte de la tutoria o acció tutorial, ens hem de preguntar: Què no és tutoria? Doncs la tutoria no és el lloc on et diuen què has de fer. La tutoria no és el lloc on et fan tràmits administratius personals. La tutoria no només és útil per resoldre conflictes o apagar focs de caràcter avaluatiu… perquè si l’entenem així estem desaprofitant: un espai de coneixença personal, un punt de partida reflexiu sobre el nostre futur acadèmic i professional, un espai de seguiment i recolzament acadèmic encaminat a identificar les mancances així com aprofitar i rendibilitzar les virtuts personals de cada estudiant.

L’expansió i diversitat de les noves accions tutorials són un vehicle inequívoc promotor del canvi docent, en què la orientació acadèmica i el suport a l’estudiant en totes les seves facetes: acadèmica, professional i personal al llarg de la carrera en són les representants. Això no és, o no hauria de ser, res que ens sorprengués, ja que queda recollit clarament des de diferents documents i esquemes teòrics com l’Informe Bricall (2000), l’enfocament d’orientació: educació per la carrera, acció tutorial integrada en l’acció docent (Ferixas, 2002) i l’increment de l’optativitat en la formació superior i universitària. Però quan ens submergim una mica en la pràctica de l’acció tutorial apareixen resistències i/o sentències que dificulten el desenvolupament d’aquesta mateixa acció tutorial.

Desmitifiquem aspectes relacionats amb la tutoria:

“Sóc massa gran per assistir a una tutoria.” , “A mi no em cal perquè jo ja sé què vull fer a la vida…” o “Jo no tinc cap problema acadèmic”…

Si alguna vegada hem dit o hem sentit això d’algun company o d’algun alumne és que encara ens trobem ancorats en un concepte de tutoria similar al de l’institut. Creure que l’espai de tutoria és un conjunt de missatges que algú t’ha de fer arribar o que només és necessària en casos de dificultats denota que no es veu com una eina útil, personalitzada i al servei personal de l’estudiant. Si, a més a més, tenim en compte que a l’Esmuc es disposa d’una tutoria individualitzada, encara resulta més sorprenent que aquesta concepció romangui.

“Jo no necessito un tutor, perquè ja tinc un professor de referència”

Si bé és cert que a l’Esmuc el programa de tutoria es basa principalment en l’acció individualitzada de la relació tutor-tutorant, també compta amb espais de tutoria d’assignatura i ambdós espais en cap cas són excloents. Precisament perquè ens trobem en un espai d’estudis superiors és important comptar amb múltiples punts de vista per tal d’assumir una presa de decisions que sempre finalment recaurà en l’estudiant que és al capdavall l’últim responsable del seu futur acadèmic, personal i professional. Per tant, el tutor no és responsable de les decisions que hom pren al llarg de la carrera sinó que amb ell s’assoleix l’espai en el qual exposar i compartir aquestes preses de decisions de l’estudiant que finalment donaran forma a l’inici de la carrera professional i entrada al mercat laboral.

“Quan la necessiti ja hi aniré”

Fonamentar el nostre ús de la tutoria en un concepte a demanda significa que reneguem de la reflexió i autoconeixement que ens porta a la prevenció i al màxim aprofitament dels estudis superiors a títol individual i personal, ja que estarem assumint deixar en mans de l’atzar l’aparició de factors i/o entrebancs en decisions tant importants com canvis de carrera, abandonament d’estudis o inserció al món laboral futur. Una tutoria a demanda és com adreçar-se a la infermeria demanant una tirita per una ferida de bala. Pot semblar un símil exagerat, però el cert és que quan ens adrecem a demanda en molts casos no busquem un acompanyament, una reflexió o un punt de vista nou sinó que manifestem una decisió presa la qual acostuma a ser difícil de redreçar. I no tant perquè la missió sigui la de fer-te canviar d’opinió sinó perquè ens hem privat de valorar a priori altres opcions abans de decantar la balança vers una acció o una altra. 

“L’important és sumar els crèdits i ja està”

Encara ara roman la idea que estudiar és obtenir un títol i per tant un càlcul matemàtic de crèdits universitaris. Però si alguna cosa ens ha ensenyat aquesta darrera crisi econòmica és que un títol per ell mateix no té sentit, que cada individu és únic i diferent i que, per tant, l’aprofitament dels estudis superiors no hauria de ser igual per a tots encara que el títol sigui aparentment el mateix. Fer valer les nostres diferències pot ser també una molt bona manera de preparar la nostra inserció professional i si hi ha un espai per fer-ho aquest hauria de ser la tutoria. Entesa com espai on l’estudiant s’implica directament amb la seva formació i procura treure’n el màxim benefici de cada assignatura, ja que els crèdits ECTS donen clarament un espai/paquet de temps per a la dedicació de l’estudiant, per què no aprofitar-ho essent conscients i utilitzant amb enginy aquesta potestat?

“Jo no necessito tutoria perquè quan parlem amb els companys a la cantina ja estem fent tutoria, no? Ells em donen respostes”

És un error pensar que només hi ha una manera de fer tutoria. Si bé és cert que enguany, a l’Esmuc, la més desenvolupada és l'entrevista personal, existeixen altres vies d’acció tutorial potents per desenvolupar, però aquestes requereixen, a priori, que l’estudiant prengui consciència del que signifiquen per ell mateix. És cert que amb els companys i amics assolim un nivell de confiança i d’entesa que ens permet obertament de tractar diversos temes que a priori no tractaríem amb un tutor-professor, també és cert que les solucions i les respostes que obtenim no estan contrastades ni per algú amb una trajectòria docent o professional més àmplia ni amb algú que tingui realment la resposta burocràtica adient per a resoldre el problema acadèmic que es presenta. Si volem posar en valor la tutoria entre iguals, dotem-la dels espais adients per fer-ho i aconseguim que realment entre estudiants i professors es generi debat i propostes de solucions o accions conjuntes.

Essent conscient que per al desenvolupament de tot canvi en la tasca docent fa falta formació, implicació, reflexió (professional i institucional) i comprensió real per part de tota la comunitat educativa del què és i el què pot donar l’acció tutorial, també serà de gran ajut que els estudiants coneguin i treballin en la mateixa direcció, atribuint també el valor que mereix un espai dedicat exclusivament a la seva millora de rendiment, al seu autoconeixement i, per tant, a un major aprofitament de tot el seu pas per l’escola o facultat. Serà entre tota la comunitat educativa, quan anem deixant de banda el voluntarisme, que plegats construirem i assolirem els objectius de l’excel·lència universitària que promou la present —i ja no tan nova— Bolonya.