El guanyador de la 15a edició del Premi Joan Guinjoan per a Joves Compositors va veure estrenada la seva obra el passat 18 de maig, en l'acte de lliurament del premi que va tenir lloc a la sala d'orquestra de l'Esmuc. Té trenta-quatre anys però, jutjant pels seus premis, pocs gosarien dir-ho. Ell és Antonio Moral, un cordovès titulat en Direcció d’Orquestra (2014) i Composició (2010) pel Conservatori Superior de Màlaga, que ja havia estat premiat com a millor alumne en la modalitat de direcció d’orquestra en el curs nacional de música de Guillena (2015) i guanyador del II Concurs de Direcció Musical de l’Associació Musical Coriana (2016). Ara, amb Aljibe de Absoluta Complacencia, una obra escollida entre 145 peces provinents de 37 països diferents, suma un nou reconeixement a la seva trajectòria.  

Què significa guanyar el Premi Joan Guinjoan?

Guanyar el Premi Joan Guinjoan, a més de ser un honor, suposa una empenta important a la meva carrera, un "salt a escena" i, al mateix temps, m’ajuda a fer conèixer la meva música i reforçar-la.

Coneixes l’obra de Joan Guinjoan? Què et sembla? Hi ha alguna cosa que t’hagi influenciat?

Sí, conec part de la seva producció, especialment els seus concerts per a violí i per a violoncel i orquestra. Aquest segon em va servir com a model especialment durant la meva època d’estudiant per alguns recursos d’instrumentació i de tractament de la coloració a l’orquestra. Crec que la seva música està farcida d’una gran amplitud.

Com va ser la teva incorporació al món de la composició?

Vaig començar a escriure quan era molt jove amb la guitarra, el meu primer instrument. Però la meva immersió total en el món de la composició va començar quan vaig començar els estudis superiors de composició al Conservatori Superior de Còrdova, de la mà dels meus mestres Juan de Dios García Aguilera i Francisco José Martín Quintero. Allà vaig aprendre l’ofici i vaig comprendre com és de llarg el procés de maduració d'una idea musical abans de ser plasmada en una obra.

En què t’has inspirat a l’hora d’escriure l’obra guanyadora?

Aljibe de Absoluta Complacencia forma part del cicle d’obres que porto desenvolupant al voltant de la pintura. L’artista plàstic Ismael Moral Jurado i jo treballem junts en l’aproximació i relació entre les arts plàstiques i la música. El meu interès es troba en l’essència del procés creatiu de l’obra plàstica. Elements com l’energia, l’impuls i la seva relació directa amb el color i l’estructura és el que em serveix com a base per obtenir el material primigeni. I tot està col·locat en un marc temporal. Això és el que intento articular de manera estructurada.

Com definiries el so de la teva obra, la teva firma personal sonora?

En el so que busco per a la meva música és molt important el color. De vegades, el color defineix altres paràmetres com l’harmonia i la textura, l’ús de tècniques instrumentals extenses, etc. Per exemple, la combinació d’espais harmònics acotats fa que els paràmetres d’instrumentació i d’harmonia s’identifiquin. Per altra banda, per a mi també és vital el discurs. Intento aconseguir una línia estructural clara.

Des del teu punt de vista, quina situació està vivint la música contemporània en l’actualitat?

Crec que la música contemporània segueix sent una gran desconeguda. I, el que encara és pitjor, fins i tot dins del mateix gremi. Em sembla sorprenent que a instrumentistes, cantants o directors d’orquestra encara els sigui quelcom aliè. Penso que el problema recau en què de vegades és difícil fer arribar aquesta música a les aules dels conservatoris per inconvenients en la cessió de drets de música actual, i tal vegada això perjudiqui molt el seu descobriment. O potser hi contribueixin fets com que l’assignatura de Taller de Música Contemporània sigui optativa. No sé si aquesta situació es dóna en tot el panorama nacional, però almenys allà d’on jo vinc trobo aquesta mancança. Crec que per tal que la música contemporània arribi al públic, primer cal que tingui una bona salut en l'àmbit de la formació musical.

Quins referents tens quan compons?

Entre els meus referents s’hi troben compositors actuals com Sánchez Verdú, José Manuel López, Cesar Camarero o Mauricio Sotelo. Tampoc m’oblido de generacions anteriors a aquests com són Joan Gunjoan, Bernaola, Ramón Barce, Luis de Pablo, etc. D’altra banda, pel que fa als clàssics, tinc una gran predilecció per la música orquestral de Falla, Turina, Guridi i els seus colors. I la perfecta combinació entre discurs i estructura de Bach, Beethoven, Brahms i Bruckner.

Com es presenta el teu futur com a compositor?

Espero que, gràcies a l’empenta d’aquest premi, se m’obrin algunes portes i arribin oportunitats de seguir estrenant.