Si sou de l'Esmuc, potser el reconeixereu com a company d'estudis, cursant estudis de cant clàssic. Si heu mirat el programa Oh Happy Day de TV3, sabreu de seguida que es tracta del baríton del Quartet Mèlt, els guanyadors en la seva tercera edició, el 2015, que els ha obert les portes de la popularitat. Però l'Oriol Quintana és moltes més coses: estudiant de filologia catalana —vacil·lant sempre entre la música i les lletres—, teixidor de ponts entre totes les músiques i, tal com es presenta, un noi discret, indecís i sinestètic.

El principal tret del meu caràcter? La discreció.

La qualitat que més valoro en una persona? El respecte cap als altres.

El meu principal defecte? La indecisió... diria.

La meva ocupació preferida? La música i les lletres (no em puc decidir).

El meu somni de benestar? Acompanyat dels qui m’estimo i m’estimen.

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Perdre l’ús de la raó.

Què voldria ser? Un home feliç, sempre.

On desitjaria viure? A prop del mar i de la muntanya. A Catalunya, per exemple.

Quin animal prefereixo? El gat.

Algun so o música que avorreixo? El soroll de les obres. I la música que s’hi assembla.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Uns discs de cançons del canal 3XL.

Els meus escriptors preferits? Pere Calders, Quim Monzó, J. D. Salinger...

Els meus personatges de ficció? Mafalda, Sherlock Holmes.

La pel·lícula de la meva vida? El pianista, de Roman Polanski.

Els meus intèrprets preferits? Bryn Terfel, Dmitri Hvorostovsky, Diana Damrau... i molts companys i amics que tenen poc a envejar-los.

Els meus compositors predilectes? Felix Mendelssohn, Eduard Toldrà, Manuel Oltra i Josep Ollé.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? L’última cosa que he cantat, la que sigui. Avui, el cicle de cançons Tit for Tat, de Benjamin Britten.

Els meus pintors predilectes? Goya, Van Gogh, Sorolla...

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? Do: gris; re: verd fosc; mi: vermell; fa: verd brillant; sol: taronja; la: blau marí; si: grana. També tinc un color per cada número del 0 al 9 i per cada lletra.

Els meus herois de la vida real? La meva família.

Els meus herois històrics? Martin Luther King.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Si canto enrere, de la Gemma Humet. 

Un concert inoblidable? Les dues vegades que he cantat al Royal Albert Hall, amb el Philharmonia Chorus de Londres.

Un paisatge preferit? La Costa Brava.

Els noms que prefereixo? Alba i Jordi.

Què detesto més que res? Els aires de superioritat.

Quins dons naturals voldria tenir? La manipulació del temps.

Estat present del meu esperit? Serè.

Fets que m’inspiren més indulgència? L’esforç i la humilitat.

Amb quina cançó m’identifico? País petit, de Lluís Llach.

El meu lema? La vida és humor i música. La resta és secundari.