Hem arribat al final del primer semestre i, com cada any, els estudiants de l’Esmuc pugen als escenaris per demostrar el seu aprenentatge, tant individual com col·lectiu, en una sèrie de concerts de grans formacions. Del dia 22 al 24 de gener hi ha hagut el cicle de Grans Conjunts de l’Esmuc, format pels concerts de Cobla, l’ESMUC Jazz Project, la Banda Simfònica i el Conjunt d’Antiga. Les actuacions han tingut lloc en diverses localitats de Catalunya: Barcelona, Lleida i Girona. Els concerts han servit per mostrar al públic, de forma gratuïta, la riquesa i la diversitat de les especialitats que podem trobar al centre.

El 22 de gener, a les 19 hores a l’Auditori Acadèmic de l’Esmuc, sala 4, va tenir lloc el concert de Cobla de Grans Conjunts, amb el títol de Contrasts, a causa de la contraposició entre les peces. La direcció va anar a càrrec de Josep Moliner, qui va dirigir la formació de cobla, formada per estudiants i graduats de l’escola.

“Les peces del concert no estan en ordre cronològic”, explicava Josep Moliner just a l’inici del concert, que constà d’una primera part més nostàlgica amb peces del s. XX, i una segona part més contrastada amb composicions contemporànies de principis del s. XXI.

El concert el va iniciar Manuel Oltra amb El retorn. Sardana escrita amb un aire nostàlgic, el títol de la qual fa referència al moment en què deixa el càrrec de la subdirecció del Conservatori de Música de Barcelona, cosa que li permet el retorn a casa i a l’activitat compositiva. A continuació, la cobla interpretà Impressions Camperoles de Joaquim Serra, una obra de joventut que fa una ruta per les vivències del compositor per l’Alt Empordà. Després d’aquest clàssic de la música de concert per a cobla, hi va haver una mitja part per a què els músics descansessin i es preparessin per a les dues obres potents que venien a continuació. La segona part, doncs, va començar amb tensió i trasbals a càrrec de Xavier Pagès i les seves Variacions Grotesques, peça que utilitza la tècnica compositiva de la variació. Aquestes variacions s’enllacen sense interrupció creant un clímax d’acceleració constant. El concert va acabar de forma apoteòsica amb Variants de Color de Joan Albert Amargós, peça composta per al Memorial Joaquim Serra, que transmet talent i emoció ja des de l’inici, i que aconsegueix crear unes expectatives desenvolupades minuciosament durant tota la composició.

Després dels aplaudiments Josep Moliner va aprofitar per donar gràcies a l’Esmuc per donar veu a la música de concert per a cobla, la qual està passant per un mal moment, fins  i tot de retrocés. Va agrair i va felicitar els músics pel seu gran esforç ja que només van tenir una setmana de preparació. L’acte va finalitzar amb dos bisos, primer amb un fragment de La vall dels ecos de Joaquim Serra, seguit de la sardana de la Santa Espina, considerada com un himne, que va concloure el concert amb una part del públic dempeus.