La Maria, encarregada de la gestió administrativa dels màsters, és una persona menuda, que parla baixet i fa la lletra més petita que us pugueu imaginar. El seus trets concorden amb un món interior ric i ple de matisos, capaç de copsar la bellesa de les petites coses. Però la seva aparença delicada i la seva discreció amaguen també una persona culta, compromesa i amb una formació acadèmica de la qual ella mai no gosarà presumir.

El principal tret del meu caràcter? Saber escoltar.

La qualitat que més valoro en una persona? La intel·ligència i el saber comunicar.

El meu principal defecte? La timidesa.

La meva ocupació preferida? Dir-ne només una em resulta difícil: fer mitja, patchwork, sashiko, observar paisatges, llegir.

El meu somni de benestar? Despertar-me tot just quan despunta el sol i contemplar com s’aixeca el dia, les llums, les obres, els sons...

Quina fóra la meva pitjor desgràcia? Perdre a les meves filles.

Què voldria ser? Demògrafa en actiu.

On desitjaria viure? A primera línia de mar o enmig d’un bosc escandinau.

Quin animal prefereixo? El pingüí.

Algun so o música que avorreixo? Sons metàl·lics i sons constants.

Quin va ser el primer disc que vaig comprar? Thriller de Michel Jackson (eren altres temps).

Els meus escriptors preferits? Nadine Gordimer, Doris Lessing, Astrid Lindgren, Maruja Torres, Zadie Smith entre d’altres.

Els meus personatges de ficció? Pippi Långstrump.

La pel·lícula de la meva vida? Mary Poppins.

Els meus intèrprets preferits? Merly Steep, Audrey Tautou, Julie Andrews, Emma Thompson.

Els meus compositors predilectes? Yann Tiersen, Maurice Jarre, Wim Mertens.

Una musiqueta que no me la puc treure del cap? Les que posen les meves filles a casa, i això que no m’agraden...

Els meus pintors predilectes? M. Rotko, C. Larsson, E. Boix, Barceló, A. Tapies, D. Inshaw.

Les meves relacions entre sons i colors (o altres sentits)? No en tinc.

Els meus herois de la vida real? Les dones que dia a dia lluiten malgrat les adversitats que les envolten. 

Els meus herois històrics? Nelson Mandela.

Un disc que m’hagi encantat, darrerament? Darrerament escolto programes de radio amb poca música.

Un concert inoblidable? Amnistia Internacional 1988, va ser el meu primer gran concert.

Un paisatge preferit? El mar del Cap de Creus, els boscos nevats, els arbres florits o de tardor,...

Els noms que prefereixo? Ada, Emma, Bet, Lau.

Què detesto més que res? La injustícia, la supèrbia i la mentida.

Quins dons naturals voldria tenir? Saber expressar el que sento.

Estat present del meu esperit? Indecisa.

Fets que m’inspiren més indulgència? Les “fotudes de pota”.

Amb quina cançó m’identifico? Depèn del dia.

El meu lema? No en tinc cap però de tenir-ne algun potser seria “Never give up... Life goes on”.