Helsinki. Why Helsinki?

Unai Gutiérrez
Unai Gutiérrez

Estudiant de Pedagogia de l'instrument de l'Esmuc

Posa't en contacte

Família, marxo!

Gent Esmuc
Altres publicacions
2
Share

2012

28 d’agost

16.00p.m.

20ºC

65% d’humitat

Cel clar

Sol radiant

Vent 3km/h

Aeroport de Hèlsinki - Vantaa.

Un dia radiant em donava la benvinguda. Carregat amb una maleta a cada mà vaig sortir de l’aeroport de Hèlsinki buscant un taxi que em portés a la ciutat. Aquella versió diàfana del cel finès, de cop i volta –fent una demostració de força i virilitat– va enfosquir-se i, sense previ avís, va descarregar sobre meu un ruixat amanit amb llamps i trons.

Acabat l’enrenou meteorològic i amb la presència de l’arc de Sant Martí, començaven deu mesos plens de noves experiències. Finlàndia m’obria les seves portes!

Els primers mesos van ser durs. La instal·lació al pis, viure sol i lluny de casa, la nova universitat, conèixer els nous companys, l’idioma, … Gràcies al bon tracte finès, l’adaptació em va ser molt més fàcil i ràpida. Des del principi vaig aprendre que la bellesa de la ciutat de Hèlsinki resideix en l’interior dels seus edificis, en la gent que els habita. Educats, prudents, simpàtics, acollidors, respectuosos, de vegades una mica freds. Tot i així, he de dir-vos que més d’una vegada, quan m’oblidava les claus de casa anant de festa durant les fredes nits, o d’excursió, sempre hi havia algú disposat a oferir-me sostre i algun tipus de beguda que m’escalfés el cos.

La neu va arribar amb retard, cap a mitjans de novembre, i la meva sorpresa va ser que els transports, la gent, la vida quotidiana, etc., tot seguia funcionant amb normalitat, fins i tot semblava que funcionés millor. La blancor de la neu enlluernava i omplia d’un ambient nadalenc els carrers. I, els dies, cada cop eren més curts.

Com que la sauna també estava a l’ordre del dia, tots coincidíem –cap al tard– per fer la cervesa i escalfar les articulacions que durant el dia havien suportat les baixes temperatures exteriors. Allà la fèiem petar i, quan ens reuníem la gent erasmus, semblava una cimera de les Nacions Unides, on riure dels estereotips i sortir a la neu per refrescar-nos eren les nostres principals preocupacions.

Em sentia molt a gust amb la dinàmica de treball de la Sibelius Akatemia. Des del principi ens van guiar molt per aconseguir la nostra adaptació al nou curs, sobretot des del departament encarregat dels alumnes Erasmus. Van assignar-nos alumnes a qui podíem preguntar qualsevol cosa respecte el funcionament de l’escola, dels transports, ... Podíem comptar amb ells per a qualsevol cosa. A més, la climatologia finesa m’havia ajudat a aconseguir que la meva ment -de caràcter mediterrani- trobés un estat de concentració digne per a l’estudi i la vida acadèmica. Tot i això, vaig tenir la necessitat de tornar a Barcelona durant el Nadal i realment va ser una pausa molt agraïda. La família, els amics, menjar bé, un clima menys fred, fins i tot no parlar anglès durant uns dies...

Hèlsinki 1

Als pocs dies d’estar a Barcelona ja tenia ganes de tornar cap a Hèlsinki.

A la tornada després de tot el Nadal em sentia molt còmode i durant aquell últim període vaig aprofitar per viatjar i conèixer el nord d’Europa. Des de la mateixa Acadèmia ens oferien descomptes i/o ofertes, cosa per la qual no van ser viatges excessivament cars. Vam visitar la Lapònia, Tallin a Estònia, Sant Petersburg a Rússia, Estocolm a Suècia i algunes ciutats properes a Hèlsinki. Aquests viatges em van obrir la gana turística. Ara sóc addicte al turisme i quan tinc la mínima oportunitat per marxar i conèixer un altre país no ho dubto. Viatjar, conviure amb persones d’altres procedències, descobrir paratges, noves cultures. Com per exemple l’estada a Rovaniemi, a la Lapònia. Vam passar uns dies allotjats en un refugi al mig dels immensos boscos coberts per la neu, amb un silenci absolut. A més, a les nits podíem gaudir de l‘espectacle de l’Aurora Boreal. Increïble! Durant aquells dies vam coincidir amb una parella d’avis finesos que en moto de neu recorrien el nord de Finlàndia i ens van explicar mil històries mentre bevíem vi espanyol i menjàvem carn de ren finesa. Va ser una gran experiència que mai oblidaré.

Durant els deu mesos he après a valorar la importància de la comunicació i a viure sol. He experimentat el silenci i la reflexió (ara sóc conscient de totes les hores que he perdut davant de la tele). He après que he d’aprofitar les oportunitats al cent per cent i llençar-me a fer el que m’agrada sense dubtar. I, sobretot, he après a enyorar i valorar tot el que tinc. Ah, sí! També he hagut de fer l’esforç d’auto recordar-me de recollir la roba quan la portava a la bugaderia i agafar les claus de casa en sortir! Aquesta experiència ha estat una bona injecció de maduresa.

Hèlsinki 2

Hèlsinki, per què Hèlsinki? Simplement aneu-hi. Conviviu amb la seva gent. En poc temps us sentireu com a casa. Tot i que de vegades sembli que la meteorologia no pugui acompanyar, la gent és molt emprenedora i activa; sempre trobareu coses a fer. A més us trobareu una universitat nova de trinca i on els centres artístics estan comunicats i interaccionen. Tindreu molts descomptes per ser estudiants i, al contrari que al nostre país, formareu part d’un sector de la societat molt ben valorat, el dels músics, docents, artistes! Yeah!

Només puc afegir que si algun dia de les vostres vides us podeu deixar caure per Finlàndia, no deixeu perdre l’oportunitat.

Kiitos paljon Suomi!

Comentaris (2)

Log in or create a user account to comment.

RESPECTE ALS PROFES


Bon dia Irene!

En general tenen una plantilla molt extensa de professors i tots parlen anglès.

La comunicació entre professors i estudiants és molt fluïda, tothom va al dia i no es comú que triguin a respondret un correu més de dos dies.

En tot cas, vaig estar molt cómode a la Sibelius Akatemia en relació amb el tracte amb els professors i la atenció.

A més en l'àmbit d'interpretació els professors són molt actius i hi han moltes activitats extres.

Per més informació et deixo el link de la plana web on pots consultari contactar amb ells.

http://www.siba.fi

Una abraçada,

Unai

Molt interessant!

Em pica moltíssimla curiositat! Què tal els profes?